Escrit per  Gonzalo de Melo
El problema és educatiu, i no esportiu

Ja no és només penetrar en les escoles i els clubs de futbol; és ficar-se al cap de tots els pares que van a veure jugar als seus fills.

El problema d’arrel és educatiu. Se’ns fa normal l’insult i el menyspreu, ja sigui a l’adversari o a l’àrbitre; en el mateix moment en el que normalitzem l’inadmissible és quan deixem de ser un exemple pels nens. El futbol són crits a la grada i càntics de gust vomitiu. Potser s’haurien de canviar els papers: alguns pares haurien de tornar a l’escola i deixar al nen que jugui tranquilament amb la pilota.

Fa no massa xerrava amb un president d’un club del futbol català que em plantejava una qüestió que, a priori, em semblava una bogeria: no deixar entrar els pares quan els seus fills estaven jugant a futbol.

M’ho dibuixava de la següent manera; si els pares marxen quan deixen els nens a l’escola, per què no fer-ho també al futbol? Anem a pams per contextualitzar la situació. Parlem d’un club amb una àmplia base d’equips de futbol formatiu. Durant un temps es van produir incidents i, fins i tot, s’havia trucat als Mossos d’Esquadra per baralles entre pares a la grada.

El president, desbordat i desquiciat per la situació, va plantejar-ho dins la Junta. La resposta va ser un no rotund per part dels directius. Els motius, purament econòmics. “Que ets boig? No veus que els pares agafaran, marxaran i s’emportaran els nens a altres clubs?”

El president tenia la seva pròpia estadística: més del 80% dels incidents dins dels partits de futbol de categories que estan per sota de la categoria infantil inclosa eren provocats pels pares. Motius? Despreci vers el rival, l’àrbitre o l’entrenador.

Jo, sincerament, mai he sigut partidari de les prohibicions. Crec en el respecte, la educació i els valors. Però he crescut com a jugador de futbol (i porto més de 20 anys jugant ininterrompudament i en categories federades) entre insults, humiliacions i agressions a molta gent del meu entorn. I puc arribar a entendre la proposta d’aquell president.

Per què al futbol acceptem l’inacceptable? Per què molts van als camps a treure el pitjor que tenen dins? Per moltes campanyes que es realitzin des de les institucions (totes lloables, evidentment) el problema és de base.

L’escola és fonamental. Però un pare com cal (educat i respectuós, bàsicament) és més important que un bon grapat de professors.

Un article de @gonzalodemelo